Aviat serà 5 d’Octubre
[Listening: Moby - Beautiful]
Aviat serà 5 d'octubre. I és que el temps passa volant. Aquest dos últims anys se m'estan passat sense que me n'adoni. L'altre dia hi pensava, mirava enrere i me n'adonava que coses que mentalment les col·locava a l'ahir conceptual, resulta que en el temps 'universal', el real, van quedar força enrere. Com amb l'iphone. Recordo perfectament quan el tio de movistar em va trucar oferint-me passar-me amb ells a canvi de l'iphone. Era a casa de la Rosa, ajudant-la en alguna cosa de bricolatge. I em vaig passar a movistar, deixant als de vodafone. Recordo com si fos ahir pensar que un any i mig de permanència era força temps, i recordo com si fos ahir estar al jardí de l'observatori intentant aguantar la cobertura del telèfon per posar una reclamació a vodafone, i també, més tard, per recordar-los la reclamació i exigir que em deixèssin d'empaitar amb l'impagament.
Recordo perfectament els neguits de no saber, a starlab, on aníriem. Les mítiques juguesques d'on seria 'el nou lloc' màgic. Pq, durant un temps, 'el nou lloc' havia de ser la terra promesa: bona cal·lefacció, ben comunicat, bona comunicació tecnològica, etc... Recordo perfectament quan ens van dir on anàvem, i el desencís al saber que no era al 22@ (desencís personal, i no compartit a starlab. tothom encantat amb la nova ubicació). Recordo cada detall dels dies previs al trasllat, i de divendres sencer muntant la nova xarxa a roviralta. I els dies previs, quan el georgios venia lloant la bellesa de la nova seu. O el dia q vam baixar tots caminant des de l'observatori fins a roviralta i vam fer el picnic. Recordo perfectament els dies de l'observatori. Tinc la sensació que hi anava cada dia fins ahir. M'ha passat tant ràpid el temps a roviralta, q els records que en tinc acumulats no donen per tenir la sensació que hi porto més de dos mesos, com a màxim. I són força més.
És clar que durant aquest temps he superat la lesió del genoll. I això sí q se m'ha fet llarg, molt llarg. O també he hagut d'aguantar la pressió dels de vodafone reclamant l'inreclamable. Una i una altra trucada, una i una altra carta. I aquí sí que sembla que ha esta etern. La memòria té aquestes coses curioses, és sorprenentment incongruent.
Recordo que aviat serà 5 d'octubre pq ara tornant en bicicleta per la ciutat me n'he recordat com m'encanta passejar per la metropoli de nit. I crec que m'he adonat que, si em posa de tant i tant bon humor, és probablement per culpa del 5 d'octubre.
Aviat serà 5 d'octubre. Però si us plau, a qui pertoqui prego: que d'aquí a llavors se'm passi ben i ben lent, que sigui el més intens possible. Pq és justament el temps de vacances que podré gaudir enguany. I realment em fan falta, les necessito. Molt més del que esperava que em passés.
[Listening: Moby - Lift me up]
Al Palau, des de l’iphone
[Listening: Johannes Brahms - obertura per a un festival acadèmic (op. 80) a càrrec de l'Orquestra de la UPC]
(ara xerra el rector)
Ara feia molt temps que no escrivia. Quasi tant com temps que fa que dono voltes al cap a coses de quines en vull escriure aquí: la masacre de l'excèrcit israelita a l'abordar unes embarcacions humanitaries, les eleccions del Barça, i d'altres coses que m'han anat rondant pel cap.
Però, i encara que sempre ho dic, últimament no tinc temps lliure per a quasi bé res. Últimament és més cert que mai, i aquest cop és bona senyal... Alguns dels temes que em deixo d'explicar son molt bones noticies 
Sigui com sigui, resulta que ara em trobo al Palau de la Música Catalana en l'acte 'nit UPC', que inclou el concert dels 25 anys de la coral d'Arquitectura de la UPC (on hi canta l'Alba). Com sigui que el Palau, preciòs, el connec bé, em distrec escrivint aquestes línies.
Línies que, poca novetat, no venen a aportar massa, però volen ser una declaració d'intencions i un anunci del que, si trobo els forats, es podrà llegir properament en aquest espai (pq, realment, les meves opinions no crec q sorprengui. A ningú que em conegui mínimament): cada dia em sembla més un estat terrorista, l'Israelià; no m'acabo de refiar un pèl d'en Rosell.
En fi, que ho deixo aquí, alguns caràcters més tard , poca substància i, el que més compta, mitja hora després.
[ Listening: la presentadora recitant una letania resultana de dir en veu alta i a un ritme força reposat, el nom de totes les persones de la UPC (estudiantat, pas i professorat inclosos) a qui algú ha dit en algun moment que ho feia bé durant el passat curs. Aplaudiments sincers i informats]
[Blog: la iaia té caspa]
[Listening: un jardiner al jardí del cosmocaixa picant una pala a la terra]
Fa uns dies el Javi, company a starlab, em comentava que li havien recomanat un blog. Encuriosit, me'l vaig mirar i apuntar. I avui hi he trobat un post q m'ha encantat:
http://laiaiatecaspa.blogspot.com/2010/02/funcions-destat.html
El blog està força bé, té alguns posts encertats i val la pena de guardar-se'l. El post q obria quan el vaig visitar per primer cop em va cridar l'antenció:
http://laiaiatecaspa.blogspot.com/2010/05/coses-que-no-entenc.html
Un humor força català, com enginyós made in tv3 o catradio (o, fins i tot, el terrat).
[Listening: la marta de fons mentre el de la pala segueix rasca q te rasca]
Des de l’iphone
[listening: el convoi de la l4 frenant a ciutadella]
Ara que sento q moltes coses em pasen pel cap, que sento la necessitat d'escriure, però que no sóc capaç d'identificar-les, poso en marxa la idea de poder escriure des del telèf.
Així, si em ve un rampell de clarividència, podré capturar-lo. El dubté serà llavors si pagava l'esforç...
[Listening: l'anunci de l'estació Llacuna]
ritmo de la noche
[Listening: El trànsit pluvial de la ronda de dalt]
Parada de bus 1539, 4 de maig de 2010, 19:00. Barcelona.
No sé ben bé què escriure. No sé ben bé fins a quin punt hauria de confesar les pors, la inquietud i el vertigen. Potser és q, per primer cop, la possibilitat de ser llegit em fa ser prudent.
I és q temo q l'honestitat, una de les ensenyes q més passejo i proclamo, sigui contraproduent. No ho ha estat mai, a pesar del q la raó pugui induir a creure a priori. L'honestitat resulta com la poda per als arbres: al començament, al practicar-la, resulta violenta, fins i tot agressiva; a la llarga, però, enforteix el tronc essencial i, d'aquesta forma, també el creixement.
Malgrat les conviccions, fonamentades en l'experiència, sóc ara poruc a l'hora de volcar el q em volta. Pel cap i per l'ànima. La possibilitat de la lectura em fa témer q si cedeixo i escric, el resultat serà el trasvàs de part del neguit intern cap al dubte de si preferiria q el q he escrit romangui inadvertit o, ans al contrari, el q realment pretenc és precisament fer saber.
Pq, en realitat,, si no pot ser així, si no puc ser com sóc, potser és q en realitat manca de sentit, és fins i tot irreal.
És clar q també és cert q probablement no sóc cap metrònom, i la resta de gent segueix el seu propi ritme. Molt probablement l'irreal sóc jo, i algun cop hauria de mirar d'ajustar-me al ritme comú dels demés.
O sigui, q torno a ser on era: on no sé si hauria de seguir les meves conviccions, o bé si hauria d'intentar ser previngut. Dit d'una altra forma, volent significar el mateix: si seguir el meu tempo o si reconèixer q vaig a destemps.
Al cap i a la fi, el q diria és força senzill. Crec q m'he deixat anar, crec q estic permetent-me gaudir sense tenir present la ressaca. Les maratons són estimulants, intenses i encisadores. Però, encara q no vulgui pensar-hi, per molt q ho eviti, fóra bo ser conscient q uns bons fonaments no quallen tenint pressa.
I el q tinc clar és q, en qualsevol cas i encara q l'avinença no hagi de ser perenne, a mi m'agradaria q ho fos. M'agrada gaudir-ne i vull convèncer-me de q és compartit.
Deia q era senzill, però m'ha costat tot el trajecte i moltes taques expressar-ho amb molt poc encert.
[Listening: Converses al ritme del ralentí del motor]
De sobte, bojeria laboral!
[Listening: el disc dur extern, com si fos una nevera]
Fins fa no massa em queixava (i m'estressava) de la poca feina que tenia a Starlab. No em donaven feina, i això em produia neguit.
Doncs bé, ara al contrari. 'Ah, que no tens feina, dius? Doncs espera, que potser podries...'.
I au, de sobte el meu 'workload' està inundat de propostes de projectes per a canyes i per a clorofil·les urbanes, de gestió de projectes, de programació d'escànners de wifi, d'escriptura de TPR...
I m'he quedat sense gaire alé. Em costa agafar el ritme i acabo els dies sense forces. I, és clar, el blog és de les primeres coses que deixo de banda.
Però espero trobar temps abans d'una setmana per explicar-ho tot bé. Entre altres coses, q torno a córrer 
Poc a poc, però de moment el genoll sembla que aguanta.
Aniré informant, promès (pq espero poder complir-ho).
P.D. crec que és força urgent q em miri lo de la velocitat d'aeren...
[Listening: l'Ana parlant amb l'Aureli de toldos (?)]
Blog review: La lógica del caos
[Listening: La diagonal]
Fa uns dies comentava q havia trobat un prometedor blog q es titulava "La lógica del caos". Remarcava la bona pinta que tenia el primer post i l'esperança de qui escriu de que el blog tingués una continuitat i productivitat regular.
Doncs bé, dos mesos més tard, estic content de llegir que el blog té una activitat sostinguda, amb 7 posts el gener, 4 el febrer i 3 el que portem de març. Però, és que a més, el contingut es una delícia de llegir. Ben escrit, estructura coherent i ritme apropiat per a mantenir el lector a gust, resulta agradable a la visita i estança. A més la temàtica, personalment, m'engantxa (viatges, i a sobre a la Índia), alhora que em desestabilitza.
En fi, que amb aquesta crítica tan pretensiosa com si la firmés Sánchez Dragó (i amb una dècima part de qualitat, òbviament) intento dir que el blog val la pena, que m'agradaria recomanar-lo, i que humilment l'afegeixo al meu blog-roll (a més, 'gràcies' a la mudança, l'estrenarà).
Torno a posar el link: http://lalogicadelcaos.blogspot.com/
[Listening: instant mut de la diagonal]
la meva idea, mal feta: iBicing
[Listening: el sorollet molest del ventilador espatllat de rast]
Fa un parell d'anys vaig tenir una idea que sembla que ara els del bicing han tingut igual:
http://www.bicing.cat/usuarios/servicios/sms/sms.php?TU5fU01T&MzY%3D
això sí, mal feta. La meva idea incloia opcions de subscripció, programació d'avisos, etc. I, a sobre, havia d'oferir el servei MOLT més barat.
Molta gent em va dir q allò no anava enlloc. A veure si esbrinem amb el temps què tal els hi va a ells...
[Listening: tecleig d'algú al despatx]
Rosa Díez i la UAB
[Listening: la ventísca nevada]
Aquest és un email q acabo d'enviar al Jontxu i al Mikel.
Vaya por delante, y sin q sirva de precedente el q me excuse por
delante, q me parece fatal q no pudiera decir lo q le venga en gana
donde le dé la gana.Dicho esto,
QUÉ COÑO HACE ESA SEÑORA YENDO A LA FACULTAD MÁS RADICALMENTE
INDEPENDENTISTA, TOMADA DES DE HACE LUSTROS POR LOS RADICALES, DE LA
UNIVERSIDAD DE TODO EL ESTADO MÁS CONTROLADA POR LOS MOVIMIENTOS
SUBVERSIVOS, A DAR UNA CHARLA 'CONTROVERTIDA'????? PERO A ESTA SEÑORA
QUÉ LE INTERESA? DAR LA CHARLA, O SALIR EN LAS NOTICIAS COMO LA
VÍCTIMA?Esta es la política de la señora Díez? Populista, apelando sólo a la
bilis? Nada de contenido, sólo victimismo? Yendo a la UAB estaba
haciendo campaña en Catalunya o en el resto de España?A ver si contestáis alguno de una vez, leñes!
[Listening: un company de feina entrant al despatx. atila era més subtil]
Canto a la libertad nevada
[Listening: Labordeta - Canto a la libertad]
Veure ploure sobre la gran ciutat pels finestrals, la natura invaint la gran urbe a ritme d'aiguat i percussions de neu, magnifica l'emoció q em produeix escoltar el 'Canto a la libertad' del Labordeta.
No acabo de comprendre pq, però d'alguna forma, aquesta connexió amb la natura caça perfectament amb el sentiment de col·lectivitat i responsabilitat comú. Com si el més natural fos conviure tots plegats. Persones, vivents i medi (tb viu).
Pq, de fet, ho deu ser.
[Listening: 'pencaires' per starlab-ß]